Expo fotogràfica Sobreviure als camps de maduixes i debat
El proper dissabte 17 tindrem aquesta exposició de fotografies al Mercat de pagès de Fort Pienc i un dels seus autors farà una visita guiada de la mateixa a les 11.30.
Sobreviure als camps de maduixes
Fotografies : Pablo Tosco
Texts: Maria Altimira, Quique Badia, David Meseguer
L’exposició es un dels resultats de “Les jornaleres de la maduixa : explotació laboral i discriminació de gènere a les dues ribes de l’ Atlàntic” un dels projectes Devreportes becats per LaFede.cat.
La investigació documenta i denuncia les violències que pateixen les dones ocupades com a jornaleres als camps durant la recollida de la maduixa . Una vulneració de drets indestriable de la seva condició de dones procedents d’un país del Sud Global com és el Marroc.
Entre 14.000 y 19.000 temporeres marroquines viatgen cada any des del nord d’Àfrica al sud d’Espanya per a treballar durant uns mesos als camps de fruita vermella a canvi d’un salari digne per a poder sostenir les necessitats de les seves famílies. Migren a Huelva amb visat concedit per la via de contractació en origen però , malgrat l’ estructura legal que les empara , algunes d’ elles pateixen tot tipus d’abús i maltracta una vegada arriben a les finques agrícoles. Les jornaleres que han gosat alçar la veu denuncien casos d’explotació laboral , assetjament i violències sexuals.
En els tres o quatre mesos que acostuma a durar la seva estància a Huelva , les dones marroquines generen ingressos per a sostenir els seus fills i famílies durant tot un any. En aquesta zona que fa frontera amb Portugal es produeix el 98% de tota la producció de fruita vermella d’Espanya .
“El convenio colectivo del sector es el que está peor pagado del Estado. Cada vez hay menos españoles trabajando en los campos, pero los frutos rojos siguen siendo el motor agrícola de la zona y, por eso, contratan a mujeres en Marruecos ya que ellas lo aguantan casi todo”, explica José Antonio Brazo Regalado, representant del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) en Huelva.
La majoria de les dones entrevistades expliquen que les promeses sobre les condicions de treball que les fan durant el reclutament al Marroc no tenen res a veure amb la realitat que es troben quan arriben a Huelva : casetes d’obra on viuen amuntegades fins a 18 temporeres , hores de treball sense remunerar, insults per tal que treballin més ràpid amb l’amenaça de quedar-se sense un dia de salari i la resistència a portar-les al metge quan pateixen algun problema de salut.
A vegades són induïdes a prostituir-se amb homes “interessats” en els seus serveis o pateixen coacció sexual. Així ho corroboren els testimonis d’Aisha o Salima (noms ficticis per a protegir la seva identitat) i els documents judicials dels casos obtinguts al llarg d’aquesta investigació periodística. La seva vulnerabilitat, la majoria de les temporeres contractades són dones pobres, analfabetes i amb fills i filles menors al seu càrrec, abona el terreny a tots aquests abusos i maltractaments .
Malgrat que són coneixedores dels perills que afronten, milers de treballadores decideixen creuar l’Estret. “En Marruecos, las jornaleras se exponen a horas extra no remuneradas, insultos, acoso sexual, la prohibición de ir al lavabo y a tener que esperar mucho rato antes que venga el transporte que las llevará a casa una vez terminada la jornada”, explica Ayachi Kazali, membre en Larache del sindicat més important del Marroc, la Unión Marroquí del Trabajo (UMT).
“La situación es más o menos la misma aquí [Marruecos] que allí [España], pero al menos en Huelva cobran más”, senyala el sindicalista en relació als 73 dirhams (7 euros) diaris que es cobra en el país nord-africà front als 40 euros que es guanya a España.
En 2020 l’arribada massiva de treballadores a Huelva s’ha vist frenada per la pandèmia global del coronavirus i el tancament de la frontera. El 25 de març, quan només 7.000 jornaleres havien arribat a Espanya , el govern de Pedro Sánchez va anunciar que suspenia els procediments de contractació en origen durant la vigència de l’estat d’alarma i les restriccions frontereres. Aquesta situació deixa 11.000 dones sense una feina que ja tenien confirmada.
