Informació General

La memòria necessària

La memòria necessària

En aquests dies de pandemia i confinament on ens trobem i des del temps i l’espai, més o menys gran que ens envolta, cal que ens posicionem per no caure en errors emocionals.

Els milers de missatges que no deixen de caure com una pluja fina, però constant, amenacen seriosament qualsevol resistència crítica i això és perillós. Cal posar filtre, especialmente per aquells que ens presenten actes de dubtosa solidaritat, però que no són una altra cosa que la fórmula de la beneficencia per eludir responsabilitats.

Fa unes setmanes Amancio Ortega y la seva filla Sandra a través de la seva Fundació Amancio Ortega, feien donació de material sanitari per valor de 63 milions d’euros. No és la primera vegada. També Ana Patricia Botín es va incorporar a aquesta processó de filantropía, amb la seva Fundació Santander. Són els Gates i Zuckerbergs nacionals. No seria millor que paguessin impostos proporcionals als seus guanys i que no deslocalitzessin la seva producció i fiscalitat cap a indrets on existeix barra lliure per esclavitzar i blanquejar?

També tenim benefactors locals en aquesta crisi sanitària, com ara una institució amb més de 600 anys com a hospital de la ciutat. La Fundació Privada Hospital de Sant Pau ha donat 500.000 euros per material mèdic necessari, per als dispositius que s’han hagut de crear en aquests moments, per fer front a la difícil situació que vivim. He fet memòria i no he hagut d’anar massa enllà. Als primers anys de l´actual segle, L´Hospital de Sant Pau, enmig de problemes econòmics seriosos i reiterats, que van suposar importants pèrdues salarials dels seus treballadors a banda d’altres condicions laborals (algúnes no es van recuperar mai més) i de dispositius del centre, es va veure implicat en un procés judicial per irregularitats en la gestió económica, referides a la construcció del nou hospital, en les que s’hi van veure involucrades 3 UTE´s, contractes en frau d´exdirectius i les relacions entre la fundació patrimonial i la de gestió sanitària. És a dir, el gran patrimoni procedent de donacions de particulars a l´Hospital de Sant Pau no revertia en el manteniment del mateix. Al 2016

s´arxiva provisionalment el procés que ja només mantenía la causa patrimonial.

Aquest és un exemple de la dissociació del sistema en que vivim i que no podem oblidar. La solidaritat no es beneficència, ni caritat, ni donacions. La solidaritat és l´accés equitatiu als drets per a tots i això no es pot consolidar sense una redistribució de la riquesa . El filantrocapitalisme no pretén una altra cosa que destruir drets socials i sobretot aconseguir que renunciem definitivament a mantenir-los.

La crisi del Covid19 seguirà diferents processos i tindrà diferents conseqüències en els territoris, depenent dels sistemes de protecció sanitària i social pública que hagin desenvolupat, no hi ha dubte.

Corina Albir

Àmbit Salut AVV Sagrada Familia

Oriol Güell “El juez del caso Sant Pau investiga el destino del dinero de la fundación” 23 Oct. 2014. El País

JG Albalat “El juez del caso Sant Pau archiva la causa por supuesto desvío de fondos en la Fundación Sant Pau” 21 Oct.2016. El Periódico

Fitxers Adjunts:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *