¿DE QUE DEPENEN LES NOSTRES PENSIONS?


¿DE QUE DEPENEN LES NOSTRES PENSIONS?
El debat polític actual es caracteritza, sobre tot, per la instrumentalització de la veritat, la mentida i la por a perdre els que ens queda. En aquest context s´explica el debat sobre el futur de les pensions a España i el buidament del Fons de Reserva que està portant a terme l´actual govern.
Per entendre com funciona el sistema, analitzem els dos models generals. Sistema públic de Pensions i Fons privats de Pensions. També, en el mon existeixen altres tipus de combinacions basades amb els dos citats.
El Sistema Públic a España consisteix en cobrir las pensions dels jubilats amb les quotes que paguen els treballadors en actiu, sense que d´això es derivi cap tipus de guany per cap empresa privada. Es tracta d´un sistema de repartiment, solidari i no lucratiu. Per tant, el sistema serà més sostenible quant més treballadors ocupats hagi, quant més alts siguin els salaris i quant més altes siguin les quotes, que aquests treballadors paguin. La situació ideal sería que haguessin més de 2 treballadors actius per cada pensionista i per això es podrien fer coses com augmentar els llocs de treball públics al nivell de l´any 2011 (mestres, infermeres, etc), impedir que les empreses paguin salaris de 4 hores i obliguin als seus treballadors a jornades de 12 i augmentar el Salari Mínim Interprofessional. Així augmentaria automàticament la recaptació. Així tot si encara no fos suficient, es poden utilitzar altres fonts de financiació, como ara una aportació directa des de els Pressuposts Generals de l´Estat o la creació de un impost específic per contribuïr a cobrir les despeses de les pensions.
La conclusió es que el futur de les pensions no depèn, como ens diuen, de si hi ha o no hi ha diners, sino de decisions polítiques. No oblidem, que ara hi ha tants diners en el mon que, per primera vegada a la historia, Estats i Empreses "cobren" por demanar diners prestats, (interessos negatius).
L´explicació de las campanyes de desconfiança cap els Sistemes Públics de Pensions rau al interès de Bancs i Assegurances per recaptar diners amb els Fons Privats de Pensions. Els números que segueixen, ho deixen molt clar:
Des de l´any 1.998 fins l´any 2013, els diners dipositats als Fons de Pensions Privats espanyols, han passat de 152 MM € a 82.413 MM € i el nombre de cotitzants, ha passat de 310.000 a 10.300.000, com resultat de les intenses campanyes atemoritzadores sobre el futur de les pensions públiques, que es van fer durant els anys 90. Però la veritat sobre els Fons Privats, es la següent:
1.- La banca privada i les companyies d´assegurances gestionen en el seu propi benefici més de 82.000 MM d´Euros, que si fossin al Sistema Públic, farien desaparèixer qualsevol tipus de dubta sobre el seu futur.
2.- El Sistema Públic de Pensions, en contra del que es deia en aquella època, no només no ha quebrat, sino que segueix pagant les pensions puntualment.
3.- Des de l´Estat es va impulsar la contractació de Fons Privats mitjançant desgravacions fiscals a les persones que els contractessin. Per aquest motiu l´Estat ha deixat d´ingressar en el termini 1989 - 2013, uns 10.800 MM €. Si aquests diners s’haguessin recaptat, ara serien contribuent al manteniment del Sistema Públic
4.- Per últim i com gota que bessa el got, la rentabilitat dels Fons Privats de Pensions a España, durant el termini assenyalat i descomptant la inflació, sempre ha estat molt per sota de la rentabilitat dels Bonus de l´Estat, que es la manera més segura d´invertir els diners. Així els estalviadors haguessin fet molt millor comprant Bonus que suscribint Fons. A partir del 2008, la rentabilitat dels Fons ha estat negativa, o sigui que el seu únic interés ha estat en la desgravació fiscal, que al final paguem entre tots.
Como a conclusió final, només val a dir que el futur de les Pensions depèn únicament de decisions polítiques, no econòmiques i que la por i la propaganda que ens impulsa cap els Fons Privats, només te com objectiu engreixar els capitals que maneguen les institucions financeres privades, perquè els utilitzin en el seu propi benefici.

Corina Albir.